Worship and Profanation of the Holy Doubt of Ivorra (La Segarra, Lleida)

Authors

  • Manuel Delgado Universitat de Barcelona

DOI:

https://doi.org/10.3989/rdtp.2015.02.002

Keywords:

Anticlericalism, Iconoclasm, Civil War, Religious Violence, Sacrament, Ritual, Relics

Abstract


In the summer of 1936, one of many episodes of religious violence that took place during the first moments of the Spanish Civil War occurred in Ivorra, a small village in the county of Segarra in Lleida, Catalonia). When a group of militia pickets from the county capital arrived on one of the acts of destruction of religious artefacts common at that time, the local anti-fascist committee refused to hand over an object of special value: the shrine that, even today, continues to hold the relics of the Holy Doubt (Sant Dubte), a miracle recorded more than nine centuries earlier involving the mystical truth of Eucharistic transubstantiation. The history of this profanation attempt and the relic’s subsequent fate give us an insight into the way in which modernity has struggled to disable the power of ritual to transcend the symbolic sphere, and to become effective in 20th-century Spain and beyond.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Agamben, Giorgio. 2005. Profanación. Barcelona: Anagrama.

Álvarez Pallás, José María. 1941. Lérida bajo la horda roja. Lleida: Imprenta Provincial.

Amades, Joan. 1982 [1950]. Costumari Català. El curs de l’any, 5 vols. Barcelona: Edicions 62.

Barrull, Joan. 1985. Les comarques de Lleida durant la Segona República (1930-1936). Barcelona: L’Avenç.

Barrull, Joan. 1994. «El primer Tribunal Popular de Lleida (agost-octubre 1936)», en Joan Barrull (ed.). Violència política i ruptura social a Espanya, 1936-1945: 67-79. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida.

Bateson, Gregory (1989). «El mundo del proceso mental», en Gregory Bateson y Mary Catherine Bateson, El temor de los ángeles. Epistemología de lo sagrado: 29-42. Barcelona: Gedisa.

Bateson, Gregory (1991 [1972]). Pasos hacia una ecología de la mente. Buenos Aires: Planeta/Carlos Lohlé.

Bellmunt i Figueras, Joan. 1988. Fets, costums i llegendes. La Segarra II. Lleida: Virgili i Pagès.

Camós, Narcís. 2008 [1657]. Jardin de Maria plantado en el Principado de Cataluña, Girona: Diputació de Girona. PMCid:PMC2424145

Capdevila, Jaume. 2010. «Sagrat i violència. Alienacions d’objectes litúrgics i protesta popular a la Catalunya del primer noucents». Urtx. Revista d’Humanitats de l’Urgell, 24: 207-231.

Costa i Bafarull, Domènec. 1959 [1799]. Memorias de la ciudad de Solsona y su Iglesia, Barcelona: Balmes.

Christian Jr., William. A. 1989. «Francisco Martínez quiere ser santero. Nuevas imágenes milagrosas y su control en la España del siglo XVIII». El Folk-lore andaluz 4: 103-115.

Christian Jr., William A. 1991. Religiosidad local en la España de Felipe II. Madrid: Nerea.

Coberó, Jaume. 1988. Història contemporània de la vila de Torà. Barcelona: edición del autor.

Crouzet, Denis. 1990. Les Guerriers de Dieu. La violence au temps des troubles de religion, París: Champ Vallon, 2 vols.

Davis, Natalie Zenon. 1979. «Les rites de violence», Les cultures du peuple. Rituels, savoirs et résistances au 16' siècle: 251-307. París: Aubier.

Delgado, Manuel. 2002. Luces iconoclastas. Anticlericalismo, blasfemia y martirio de imágenes¸ Barcelona: Ariel.

Delgado, Manuel. 2013. La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclastia y antirritualismo en la España contemporánea. Barcelona: RBA.

Di Febo, Giuliana. 1988. La Santa de la Raza. Teresa de Ávila: un culto barroco en la España de Franco 1937-1962. Barcelona: Icaria. PMid:3268465

Di Febo, Giuliana. 2013. Ritos de guerra y de victoria en la España franquista. Valencia: Universitat de València. PMid:23218944

Espinoza Guerra, Luis Enrique, et al. 2007. «Estructura social del campo español: el censo de campesinos (1932-1936). Primeros resultados», en Ricardo Robledo y Salvador López (eds.), ¿Interés privado, bienestar público?: grandes patrimonios y reformas agrarias: 209-242. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.

Fernández, James. 2006 [1974]. «La misión de la metáfora en la cultura expresiva», en En el dominio del tropo, Imaginación figurativa y vida social en España: 47-96. Madrid: UNED Ediciones.

Garganté, Maria. 2006. Arquitectura religiosa del segle XVIII a La Segarra i L’Urgell condicionants, artífexs i pràctica constructiva. Lleida: Pagés. PMCid:PMC4125643

Garganté, Maria. 2010. Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Garganté, Maria, Fermí Manteca y Joan Oliva. 2001. Inventari del Patrimoni Arqueològic, Arquitectònic i Artístic de la Segarra. III. Ivorra. Hostafranchs: Fundació Jordi Cases i Llebot.

Goody, Jack. 1999. Representaciones y contradicciones. La ambivalencia hacia las imágenes, el teatro, la ficción, las reliquias y la sexualidad. Barcelona: Paidós.

Latour, Bruno. 2006. «Flot et défaut des images: De l’iconoclasme à l’iconoclash», en Lauren Gervereau (ed). Dictionnaire mondial des images: 200-202. París: Nouveau Monde.

Mir, Conxita. 1985. Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Oliva, Joan. 1992. «El soldats de la Segarra morts a la guerra civil (1936-1939) i els civils víctimes d’accidents derivats de la guerra». Miscel-lània Cerverina 8: 121-151.

Penya i Farell, Narcís Feliu de la. 2009 [1709]. Narciso, Anales de Cataluña y epílogo breve de los progressos y famosos hechos de la nación catalana. Barcelona: Base DL.

Ponz, Antonio. 1973 [1788-1794]. Viage de España: en que se da noticia de las cosas mas apreciables y dignas de saberse que hay en ella. Madrid: Atlas.

Quibus, Jesús. 1949. Misioneros mártires. Barcelona: Gráficas Claret.

Radcliffe-Brown, A.R. 1996 [1939]. «Tabú», en Estructura y función en la sociedad primitiva: 153-173. Barcelona: Península.

Radding, Charles M. y Francis Newton. 2003. Theology, Rhetoric, and Politics in the Eucharistic Controversy, 1078-1079. Nueva York: Columbia University Press.

Ranzato, Gabriele. 1997 [1988]. «Dies irae. La persecuzione religiosa nella zona repubblicana durante la guerra civile spagnola (1936-1939)», en La diffile modernità et altri saggi sulla storia della Spagna contemporanea: 147-188. Turín: Edizione dell’Orso.

Sarri i Muntada, Jaume. 1955. El Sant Dubte de la parròquia d’Ivorra, Barcelona: Balmes.

Serra Vilaró, Joan. 1911. Sant-Dubte de Ivorra: estudio histórico crítico sobre este prodigio presentado al XII Congreso Eucarístico Internacional. Manresa: Imprenta y Encuadernación de San José.

Solé, Josep María, y Joan Villarroya, 1989-1990. La repressió a la reraguarda a Catalunya (1936- 1939). 2 vols. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Tausiet, María. 2012. «Brujería y Eucaristía. El aquelarre como antivisión». Revista Internacional de Estudios Vascos 9: 66-89.

Tausiet, María. 2013. El dedo robado. Reliquias imaginarias en la España moderna. Madrid: Abada.

Thomas, Maria. 2013. The Faith and the Fury. Popular Anticlerical Violence and Iconoclasm in Spain, 1931-1936. Brighton/Toronto/Portland: Sussex Academic Press.

Turner, Victor. 2005 [1958]. «Símbolos del ritual ndembu», en La selva de los símbolos: 22-52. Madrid: Siglo XXI.

Turner, Victor y Edith Turner. 1978. Image and Pilgrimage in Christian Culture. Anthropological Perspectives. Nueva York: Columbia University Press.

Villanueva, Jaime, 2001 [1821]. Viage literario á las iglesias de España. Valencia: Biblioteca Valenciana.

Downloads

Published

2015-12-30

How to Cite

Delgado, M. (2015). Worship and Profanation of the Holy Doubt of Ivorra (La Segarra, Lleida). Disparidades. Revista De Antropología, 70(2), 337–353. https://doi.org/10.3989/rdtp.2015.02.002

Issue

Section

Articles