Oral memory of the souche family model in Els Ports de Morella: Tensions, changes and continuities for a split generation

Authors

  • Albert Moncusí Ferré Departament de Sociologia i Antropologia Social. Universitat de València

DOI:

https://doi.org/10.3989/rdtp.2010.12

Keywords:

Kinship, Souche Family, Family Practices, Oral Memory, Social Change

Abstract


This paper aims to study the reconstruction of the souche family model through the memory of the persons belonging to the last generation who has fully lived its operation, more or less directly, in Els Ports de Morella. A synthesis of this model is analyzed as an ideal type, in order to later analyse more thoroughly the discourses on practices adjusted to this pattern and, secondly, the elements of tension arising from its application as an instrument of interpretation of reality. Finally, we introduce some aspects on how the interviewed persons reflect, in their discourse, the continuities and changes of the system. The memory reconstruction exercised is used to support that the model persists in a symbolic level, in values and norms which pervade the individuals’ discourses, in spite of the fact that many of such practices have been given up in a context with a marked socio-economical change.

Downloads

Download data is not yet available.

References

Albert, M.; A. Moncusí y B. Santamarina. 2005. «La memoria oral como producto institucionalizado y recurso identitario en la Comunidad Valenciana», en J. M. Valcuende y S. Narotzky (coords.), Las políticas de la memoria en los sistemas democráticos: 225-242. Sevilla: Fundación El Monte-FAAEE.

Assier-Andrieu, L. 1981. Coutume et rapports sociaux. Étude anthropologique des communautés paysannes du Capcir. París: Editions du CNRS.

Assier-Andrieu, L. 1986. “L’esprit de la maison pyrénéenne”, en A. Esteban e Y-R Fonquerne (coords.), Los Pirineos. Estudios de Antropología Social e Historia. Actas del coloquio celebrado en la Casa de Velázquez: 95-109. Madrid: Casa de Velázquez.

Barrera, A. 1990. Casa, herencia y familia en la Cataluña rural. Madrid: Alianza.

Barrera, A. 1994. “Sucesión unipersonal y familia troncal en Cataluña y el norte de la Península Ibérica (Análisis comparativo)”, en D. Comas D’Argemir y J-F. Soulet (eds.), La Família als Pirineus. Andorra: Govern d’Andorra.

Bauman, Z. 2005. Amor líquido. Acerca de la fragilidad de los vínculos humanos. Madrid: FCE.

Beck, U. y E. Beck-Gernsheim. 1995. The normal chaos of love. Cambridge: Polity Press.

Bourdieu, P. 1972. “Les stratégies matrimoniales dans le système de reproduction”. Annales E.C.S 27: 1105-1127.

Bourdieu, P. 2004. El baile de los solteros. Barcelona: Anagrama.

Bruner, J. 2000. Actos de significado: más allá de la revolución cognitiva. Madrid: Alianza.

Candau, J. 2000. Antropología de la memoria. Buenos Aires: Nueva Visión.

Cohen, A. P. 1985. The symbolic construction of community. Londres: Routledge. doi:10.4324/9780203323373

Comas d’Argemir, D. 1980. “Sistema d’herència i estratificació social: les estratègies hereditàries en el Pirineu Aragonès”. Quaderns de l’ICA 2: 26-55.

Comas d’Argemir, D. 1994. “Casa y comunidad. Ideales culturales y reproducción social”, en J. J. Pujadas y D. Comas D’Argemir, Estudios de Antropologia Social en el Pirineo Aragonés: 107-122. Zaragoza: Diputación General de Aragón.

Comas d’Argemir, D. y J. Contreras. 1990. “El proceso de cambio social”. Agricultura y Sociedad. Suplemento al n.o 55.

Comas Dellà, J. y C. Comas Cifre. 2002. Els masos valencians. Vilafranca 1800-1900. Castelló: Servei de Publicacions Diputació de Castelló.

De la Parte, I. y D. Mas. 2000. La casa a Andorra. Dues històries de família. Barcelona: Alta Fulla-Govern d’Andorra.

Eriksen, T. H. 1993. Ethnicity and nationalism. Londres: Pluto Press.

Estrada, F. 1989. “Els folkloristes i la «familia catalana»”. L’Avenç 132: 22-2.

Estrada, F. 1994. “La casa al Pla d’Urgell. Transformacions econòmiques i canvis en els models familiars”, en S. Ponce y Ll. Ferrer (eds.), Família i canvi social a la Catalunya contemporània. Vic: Eumo Editorial.

Estrada, F.; X. Roigé y O. Beltrán. 1993. Entre l’amor i l’interès. El procés matrimonial a la Vall d’Aran. Tremp: Garsineu.

Ferraroti, F. 1981. Storia e storie di vita. Bari: Laterza.

Frigolé, J. 2003. Cultura y genocidio. Barcelona: Publicacions de la UB.

García Zanón, A. y R. Ferrero. 2001. “La creació d’un museu de la paraula: l’Arxiu de la Memoria Oral dels Valencians (Un projecte museogràfic)”, en Fonts orals en la investigació a les terres de parla catalana. Actes de les Jornades de la CCEPC: 159-162. Barcelona: Publicacions de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Giddens, A. 1993. The Transformation of Intimacy. Sexuality, love and eroticism in modern societies. Cambridge: Polity Press.

Halbwachs, M. 2004 [1950]. La memoria colectiva. Zaragoza: Universidad de Zaragoza.

Hall, E. T. y P. Du Gay (eds.). 1996. Questions of cultural identity. Londres: Sage.

Hamer, J. H. 1984. “Identity, Process, and Reinterpretation. The Past Made Present and the Present Made Past”. Anthropos 89: 181-190.

Hobsbawm, E. y T. Ranger (eds.). 1988. L’invent de la tradició. Vic : Eumo.

Le Play, F. 1884. L’organisation de la famille selon le vrai modèle signalé par l’histoire de toutes les races et de tous le temps. París.

Lisón, C. 1976. “Estructura antropológica de la familia en España”, en R. Carballo (ed.), La familia. Diálogo recuperable: 37-51. Madrid: Karpos.

Malkki, L. 1995. Purity and Exile: Violence, memory and national cosmology among Hutu refugees in Tanzania. Chicago: The University of Chicago Press.

McDonogh, G. W. 1989. Las buenas familias de Barcelona. Barcelona: Omega.

Mira, J. F. 1978. Els valencians i la terra. València: Eliseu Climent.

Mira, J. F. 1980. “La estrategia matrimonial: un difícil equilibrio”, en Vivir y hacer historia: 73-104. Barcelona: Península.

Mira, J. F. 1984. Critica de la nació pura. València: Eliseu Climent.

Moncusí, A. 2004. “Investigació antropològica i patrimonialització: reflexions a la llum de dues recerques”. Arxius de Ciències Socials 9: 87-106.

Moncusí, A. 2006. “Testimonios personales: fuentes orales del patrimonio. El Arxiu de la Memòria Oral Valenciana. Museu de la Paraula”. Boletín del Instituto Andaluz de Patrimonio Histórico 58: 115-116.

Pereiro, X. 2004. “Apuntes de Antropología y Memoria”. O Fiadeiro/El Filandar 15: 75-81.

Pitarch, V. 2003. “Presentació”, en G. Huguet [1969], Els valencians de secà: 11-81. Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I.

Prat, J. 1989. “El pairalisme com a model ideològic”. L’Avenç 132: 34-53.

Pujadas, J. J. 1993. Etnicidad. Identidad cultural de los pueblos. Madrid: Eudeba.

Pujadas, J. J. 2000. “El método biográfico y los géneros de la memoria”. Revista de Antropología Social 9:127-158.

Pujadas, J. J.; M. Soronellas y G. Casal. 2007. Cada casa és un món. Família, economia i arquitectura a la Cerdanya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Querol, E. (coord.) 1995. La comarca dels Ports. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Ricoeur, P. 1999. La lectura del tiempo pasado: Memoria y olvido. Madrid: Arrecife.

Roigé, X. 1997. La casa aranesa. Tremp: Garsineu.

Roigé, X. 2002. “Canvis en la família i les relacions intergeneracionals”, en Ll. Flaquer (coord.), Informe sobre la situació de la família a Catalunya. Un intent de diagnòstic: 60-75. Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Segalen, M. 1992. Antropología histórica de la familia. Madrid: Taurus.

Soronellas, M. 2002. Pagesos en un món de canvis. Família i associacionisme agrari a la Selva del Camp, segles XVIII, XIX i XX. Tesis doctoral, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.

Thomas, W. I. y F. Znaniecki (1958). The polish peasant in Europe and America. Nueva York: Dover.

Thompson, P. 1988. La voz del Pasado. Historia oral. València: Alfons el Magnànim.

Thompson, P. 2004. “Historia, memoria y pasado reciente”. Anuario de la Facultad de Humanidades y Artes de la Universidad de Rosario 20: 15-34.

Todorov, Z. 2000. Los abusos de la memoria. Barcelona: Paidós.

Valcuende, J. M. y S. Narotzky (coords.) 2005. Las políticas de la memoria en los sistemas democráticos: Poder, cultura y mercado. Sevilla: Fundación El Monte-FAAEE.

Vallés, M. S. 1999. Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexión metodológica y práctica profesional. Madrid: Síntesis.

Downloads

Published

2010-12-30

How to Cite

Moncusí Ferré, A. (2010). Oral memory of the souche family model in Els Ports de Morella: Tensions, changes and continuities for a split generation. Disparidades. Revista De Antropología, 65(2), 359–388. https://doi.org/10.3989/rdtp.2010.12

Issue

Section

Articles